“No olvidéis jamás que bastará una crisis política, económica o religiosa para que los derechos de las mujeres vuelvan a ser cuestionados. Estos derechos nunca se dan por adquiridos, debéis permanecer vigilantes toda vuestra vida”.

Simone de Beauvoir: “El segundo sexo”, 1949

 

 

1 | TIPUS DE VIOLÈNCIA: Violència n’hi ha de diversos tipus, per causa de conflictes bèl·lics; per causa d’orientació sexual; per pertinença a determinats grups culturals; pel tipus de religió que es professa, per ésser pobre; per….etc.

La Violència Masclista és un tipus de violència. Es la violència que s’exerceix sobre les dones, pel fet de ser dones.

Cada tipus de violència té els seus mecanismes i dinàmiques, tant en la manera en que s’exerceix, com en la seva prevenció, identificació i recuperació. És per això que cal poder-les nomenar, comprendre i analitzar cada una per si mateixa, en la seva complexitat i especificitat. No fer-ho contribueix a confondre-les, invisibilitzar-les i errar en la resposta adient a cada cas.

Els diversos tipus de violència no són excloents entre si. Una mateixa persona pot rebre’n més d’una en el decurs de la seva vida i fins i tot, pot viure’n més d’una de manera simultània. Una resposta i abordatge adequats, partiran d’un bon diagnòstic i anàlisi de la situació.

 

2 | VIOLÈNCIA EXPLÍCITA I VIOLÈNCIA IMPLÍCITA: La violència masclista s’expressa i s’exerceix per diversos canals, prenent formes diferents: violència econòmica, física, sexual, psicològica, simbòlica…etc. Unes són més explícites que d’altres. La violència masclista que s’exerceix de manera explícita és aquella de la que se’n parla, la que és objectivable i fàcilment reconeixible. Representa una petita part del que és la violència masclista en el seu conjunt.

La violència masclista que es desenvolupa de manera implícita és molt més significativa en termes absoluts dins el conjunt del que és la violència masclista, per un doble motiu:

  • Representa una enorme entramat de mecanismes, valors, representacions, actituds i concepcions. Molt major que el que identifiquem com a violència per canals explícits.
  • La violència masclista implícita la afiança a la nostra cultura i organitza la nostra societat.

Per això afirmem que la violència masclista és un fenomen cultural i social.

És un fenomen multifactorial i multidimensional: Hi ha diversitat de factors que hi intervenen i afecta a diverses dimensions en un doble sentit:

  • Pren forma i s’expressa en diverses dimensions: dimensió de la relació de parella, dimensió econòmica i laboral, dimensió de l’espai públic…etc.
  • Repercuteix en diverses dimensions de les persones que la pateixen, com pot ser la dimensió salut, la dimensió de la participació comunitària i la transició per diversos espais i relacions socials, la dimensió de la pròpia imatge i projecció de vida futura…etc.

Així mateix, diem que la violència masclista és dinàmica, perquè en ser un fenomen social i cultural, en la mesura que la societat canvia, la manera d’exercir-la, concebre-la i recuperar-se’n també canvia. Per ex. Les noves tecnologies ens aporten molts beneficis i millores a la vida quotidiana, però també poden esdevenir un canal més per exercir la violència masclista. Antigament aquesta opció no era ni tant sols imaginable i en canvi, genera un dany i cal un tipus de resposta concreta.

 

3 | SOCIETAT PATRIARCAL: Seguint el fil de que la violència masclista que s’exerceix de manera implícita és la que realment l’aliança en la nostra societat i cultura, afegirem que la seva dinàmica és tant intrínseca a la nostra socialització, que la naturalitza i legitima.

Una societat organitzada de manera androcèntrica, situant allò masculí en el centre i allò femení en la perifèria i com a complement del masculí, genera una desigualtat entre allò masculí i femení, alhora que estableix una jerarquia segons la qual el femení queda supeditat al masculí. Per tant, estableix i defineix un lloc i funció social pels homes i un lloc i funció social per les dones segons el qual aquests dos espais i funcions guarden una relació jeràrquica que situa el que és femení com a complement (en segon pla) i supeditat a allò que és masculí.

Aquesta desigualtat i subordinació, és transmesa durant el procés de socialització (que comença ja en el període de gestació) fins al punt que molt sovint queda invisibilitzat pel grau de naturalitat amb que s’expressa tant en les relacions interpersonals, com en les relacions amb les institucions, com en la representació simbòlica de la nostra cultura. En la mesura que no es sanciona ni condemna aquesta concepció, es legitima i promou la seva perpetuïtat.

 

4 | HI HA CAPACITAT, COMPRENSIÓ, EÏNES I TÈCNIQUES PER DONAR RESPOSTA: Aquest no és un fenomen nou, ni individual. Malauradament és conegut de fa molts anys i es segueix analitzant i aprofundint en els mecanismes i tècniques més adients per donar-hi resposta. Afecta a moltes persones independentment del nivell sociocultural, país d’origen, religió…etc.  Fa molts anys que està descrit. Hi ha capacitat de donar resposta i acompanyar a cada persona.

És possible revertir la situació, és possible la vida sense violència masclista, és possible la llibertat de moviment i pensament. Busca ajuda o acompanya a trobar-la a qui ho necessiti:

Pots adreçar-te a:

  • Serveis Socials del teu territori
  • Serveis especialitzats d’atenció a dones: PIADs, SIADs, SIODs, CIRDs, SARA, SIE
  • Professionals d’atenció a la persona de la xarxa pública que et mereixin confiança: centres de formació, professionals de la salut, cossos de seguretat

 

5 | SI EL FENÒMEN ÉS SOCIAL I CULTURAL, TAMBÉ HO HA D’ÉSSER LA RESPOSTA: Com hem vist la violència masclista és un fenomen col·lectiu i no pas individual. Es per aquest motiu que el seu abordatge (Prevenció, Identificació i Reparació) ha d’ésser col·lectiu i implicar el conjunt de la societat.

El Model d’Intervenció Ecòlogic (Bronfenbrenner,1976) ens permet diferenciar diversos nivells (ecosistemes) de relació en que es troba immersa tota persona: Individuo, Família i relacions interpersonals, Comunitat i Institucions, Conjunt de la societat.

La eradicació de la violència masclista implica que a cada nivell i estament de la societat, li correspon un tipus de compromís i actuació quant a la Prevenció, Identificació i Recuperació de la violència masclista. No actuar de manera sincrònica i coordinada des de tots ells, permet que es segueixi exercint i perpetuant de generació en generació. Només la determinació de qui ordena el conjunt, pot articular LA RESPOSTA DEFINITIVA. Actualment disposem de bones propostes i iniciatives en els diversos nivells, però manca una coordinació i sincronia en el seu desenvolupament que realment actuï com a límit i dic de contenció per separar-la de la nostra societat i cultura.

A cada estament de la societat li correspon una funció, no deixem de sentir-nos interpel·lades en aquells espais dels que participem i en formem part.

 

Meritxell Vegué, Directora Tècnica

Associació Lligam per a la Inserció Social de Dones

Barcelona, 25 de novembre de 2019